Principis de 1999.
Seu de l’Institut Nacional Algerià per a la Propietat Industrial (INAPI).
Alger (Algèria).
Ja havien passat prop de sis mesos des de l’assemblea que havia reunit a tots els estats membres el setembre anterior, però Amor Bouhnik, Director de l’Institut Nacional Algerià per a la Propietat Industrial , continuava sense poder treure’s aquella idea del cap. Estava plenament convençut que el sector necessitava comptar amb un element institucional i diferenciador. Un referent per a propis i estranys del món de la PI. Al seu parer, era essencial constituir un marc que atorgués més accessibilitat a la promoció de la innovació que, al mateix temps, servís com a punt de trobada i celebració dels assoliments aconseguits per inventors de tot el món. El 7 d’abril de 1999 va plasmar en un escrit la seva proposta per a establir un dia internacional de la Propietat Intel·lectual i Industrial i la va fer arribar a Kamil Idris, Director de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI, WIPO en anglès) a llavors, per a la seva consideració.
El testimoni de la iniciativa no va trigar en ser recollit per Jiang Ying, membre de la delegació xinesa de l’OMPI, qui pocs mesos després, a l’agost, va elaborar la seva pròpia missiva. Idris va tornar a ser el receptor. L’aportació no només recolzava el punt de vista d’Amor Bouhnik sinó que, a més, ampliava el radi d’acció de la idea inicial de l’algerià a l’advocar per la protecció i l’ampliació de la influència de la Propietat Intel·lectual i Industrial a nivell mundial. Per a que la recepta fos efectiva al cent per cent, Ying va dedicar unes línies a tots els països implicats, a mode de directrius, amb les que els animava a insistir en la publicitat i popularització de mecanismes dirigits a la salvaguarda de les invencions, així com en la creació de regulacions i lleis de PI.
La carta ressaltava la importància de seguir al peu de la lletra els passos assenyalats. Només així, els països membres aconseguirien refermar els fonaments d’una nova era pel sector. Una nova era que incrementés la conscienciació pública en relació als drets de PI, incentivés la invenció i la innovació i reforcés l’intercanvi de coneixements relacionats amb la Propietat Intel·lectual i Industrial entre països.
Els missatges van calar en Kamil Idris i, per tant, en el si de l’OMPI, que va donar llum verda a la idea en la seva Assemblea General de l’octubre de 1999. El mil·lenni es va tancar amb l’aprovació del Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual i Industrial.
Per a consensuar el lloc destacat que hauria d’ocupar al calendari, els implicats van recórrer als arxius de l’organització fins que van donar amb la data idònia…
14 de juliol de 1967.
Salons del Parlament Suec.
Estocolm (Suècia).
Al cap de tots els presents va regnar, finalment, la pau. Gairebé els resultava increïble, però era cert. S’havia aconseguit un acord. La rúbrica havia posat fi a cinc setmanes de tediosos debats i negociacions i nombrosos passejos pels corredors del Parlament Suec.
El tractat multilateral es va perfilar com a hereu del paper dels BIRPI (United International Bureaux for the Protection of Intellectual Property), que, des del 1893, havien administrat les resolucions adoptades als Convenis de Paris (1883) i Berna (1886).
Tanmateix, les seves influències anaven més enllà. L’esforç de tots aquells especialistes havia aconseguit aglutinar en els apartats i clàusules de recent creació les normatives i regulacions recollides prèviament en altres manifestos públics corresponents a esdeveniments i/o organitzacions com la IFLA (Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries), del 1927; el Conveni de Roma sobre la Protecció d’Artistes, Intèrprets o Executants, Productors de Fonogrames i Organismes de Radiodifusió, del 1928; o el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, del 1966. D’aquest últim (que en sí mateix no és més que una versió matisada de l’Art.27.2 de la Declaració Universal de Drets Humans), es va prendre en gran consideració el contingut del seu Art.15, que exposa que:
“tota persona té dret a beneficiar-se de la protecció dels interessos morals i materials que li corresponguin a raó de les produccions científiques, literàries o artístiques de les que siguin autora”
A partir de totes aquestes referències de pes, es van afegir importants novetats, como atorgar als Estats membres un control absolut sobre les gestions i procediments de PI. Un altre fet a destacar és l’obertura al plurilingüisme per part de l’organització, amb l’estandardització de l’ús dels idiomes espanyol i rus en la elaboració de tota la documentació, equiparant-los, així, a l’ús del francès i l’anglès.
L’OMPI havia nascut. Va entrar en vigor el 26 d’abril de 1970. Pocs van imaginar aleshores, quant progressista i fidel a l’avanç dels temps (i, en especial, de la tecnologia) seria. Ni les accions corporatives que es derivarien d’ella…
Finals de 1999.
Seu de l’OMPI.
Ginebra (Suïssa).
Donada la rellevància i simbolisme del precedent històric, la maniobra d’internacionalització havia trobat la data perfecta. De fet, resultava pràcticament una obligació proclamar el 26 d’abril Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual i Industrial. La cita de l’any 2000 es convertiria en la primera commemoració a escala global “de l’impacte que patents, marques i dissenys tenen a la nostra vida diària i la obligació de celebrar la creativitat i contribució que inventors i creadors realitzen pel desenvolupament de totes les societats del nostre planeta”, com es va assenyalar des de l’OMPI.
A partir del 2001, es va afegir un al·licient a la celebració. A cada jornada se li va assignar una temàtica per a augmentar la visibilitat de la causa i fer-la més atractiva al públic massiu. Per això, el món de la PI va exhibir la seva estreta relació amb altres sectors com el del cinema (2014), la música (2015) o l’esport (2019). Aquesta última edició, a Espanya, va comptar amb la col·laboració d’institucions como el Consell Superior d’Esports, l’Institut Autor o el Ministeri de Cultura.
Per a aquest 2020, la celebració s’ha dissenyat amb fins eco-friendly i es promociona amb l’eslògan “innovar per a un futur verd”. Un clar intent de conscienciar sobre la necessitat de crear i inventar de forma sostenible i respectant la Terra en aquests temps tan marcats pel canvi climàtic. Degut a la pandèmia del coronavirus, l’OMPI s’ha vist obligada a cancel·lar tota la programació de esdeveniments i activitats previstes en tots els seus països membres i que incloïen des de concerts, seminaris gratuits o competicions universitàries fins a exhibicions en museus i escoles. Per a compensar el contratemps provocat per la crisi sanitària, l’organització ha confeccionat una sèrie de propostes perquè totes les persones interessades es sumin a la commemoració de forma virtual.
El Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual i Industrial dona la benvinguda a una nova dècada fent gala de vitalitat i poder de convocatòria. Prova del seu bon estat són la gran acollida i influència que aconsegueix any rere any. Possiblement no podria haver-ho assolit sense la OMPI (que compleix el seu cinquanta aniversari) cobrint-li les espatlles, però, en qualsevol cas, és innegable que quelcom ha de tenir la data quan fins i tot els seus detractors la tenen marcada als seus calendaris.
Feliç Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual i Industrial!
