En les darreres dues dècades el ritme de la innovació ha sigut frenètic i la Directiva i el Reglament Europeo sobre els dibuixos i models necessitaven adaptar-se als nous temps. A més, la Comissions Europea havia observat que existia cert desànim de les empreses, en particular de las pimes i els inventors individuals, a la hora de buscar la protecció dels dibuixos y models registrats a escala nacional o de la Unió Europea (UE).
La Comissió Europea també ha identificat nous escenaris que no existien en el moment del redactat de la actual Llei del Disseny, per exemple, la existència d’objectes que estan definits en un fitxer que se transfereix traspassant fronteres a través d’Internet y se pot reproduir en qualsevol part del món , o l’existència d’espais virtuals amb una aparença resultat també d’un acte creatiu.
Aquestes circumstàncies van impulsar un projecte de reforma el 2022 i, rere les corresponents negociacions i tramitació parlamentària, ambdós textos s’han publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea (UE) el 24 d’octubre de 2024.
En aquest article analitzarem algunes de les modificacions més rellevants de la nova regulació que pretén:
- adaptar la regulació de la UE a l’era digital
- augmentar la seguretat jurídica i la previsibilitat
- simplificar la tramitació
- reduir els costos del registre de dissenys
Entrada en vigor de la reforma de la protecció de dissenys en la UE
Reglament
El nou reglament s’aplicarà a la protecció de dissenys en la Unió Europea mitjançant registro davant l’Oficina Europea de Propietat Intel·lectual (EUIPO por les seves sigles en anglès). La seva aplicació constarà de dos fases:
- Fase I: aplicabilitats de las disposicions que no necessiten legislació secundària des de l’ 1 de abril del 2025.
- Fase II: entrada en vigor de la legislació secundària y de las restants disposicions l’ 1 de octubre del 2026.
Directiva
Els estats membres de la UE, por la seva part, disposaran de 36 meses per a adaptar les seves respectives lleis nacionals en matèria de dissenys a la nova Directiva (finals del 2027). Les seves actualitzacions seran d’aplicació quan se sol·liciti protecció de dissenys davant les corresponents oficines nacionals.
Canvis en terminologia i en la definició de producte i dibuixos o models
En el reglamento, se considera que l’adjectiu “comunitari” ha quedat obsolet i, de fet, la protecció dels signes distintius ja es va actualitzar a “marques de la Unió Europea”. En conseqüència, el terme “dibuix o model comunitari” se substitueix per “disseny de la UE”.
Menys estètic és el canvi que s’introdueix en quant a las definicions del qual s’entén per disseny i per producte (art.3 del Reglament), que s’actualitzen, aclarís i amplien.
Disseny (s’introdueix el text subratllat):
“l’aparença de la totalitat o d’una part d’un producte que se derivi de les característiques especials de, en particular, línia, configuració, color, forma, textura o material del producte en sí o de la seva ornamentació, inclosos el moviment, la transició o qualsevol altre forma d’animació d’aquestes característiques”
Producte:
2002 | 2024 |
Tot article industrial o artesanal, incloses les peces destinades al seu muntatge en un producte complex, els jocs o conjunts d’articles, embalatges, estructures, símbols gràfics i caràcters tipogràfics, amb exclusió dels programes informàtics i els productes semiconductors; | Tot article industrial o artesanal distint dels programes informàtics, amb independència de que estigui incorporat a un objecte físic o de que se materialitzi en format digital, inclosos:
a) embalatges, jocs o conjunts d’articles, estructures, disposició espacial d’elements destinats a formar, en particular, un entorn interior, i peces destinades al seu muntatge en un producte complex; b) obres o símbols gràfics, logotipus, patrons de superfície, caràcters tipogràfics i interfases gràfiques d’usuari;
|
Aquests canvis estenen la definició de producte incloent aquells materialitzats en un format digital, i s’inclouen també aspectes visibles en objectes dotats de moviment, per exemple, a on existeixen característiques d’aspecte relacionades amb l’esmentat moviment o en la transició entre dos estats d’aquestes característiques.
Aclariment de l’objecte de protecció: el requisit de la visibilitat
Una qüestió que ha sigut objecte de multitud de controvèrsies en aquestes dos dècades i que pretén resoldre’s si fos necessari que l’objecte de protecció estigui a la vista en el producte. Doncs bé, la reforma descarta aquest requisit amb la introducció de l’article 18.bis del Reglament:
Se concedirà protecció a aquelles característiques de l’aparença d’un disseny de la UE registrat que se mostrin de forma visible en la sol·licitud de registre
Es a dir, que encara que l’objecte de protecció no estigui a la vista en el producte final, podrà optar a la protecció per disseny sempre i quan sí que se mostri visible en la sol·licitud de registre.
Això no s’aplicarà a dissenys que formin part d’un producte complex i que no es puguin veure una vegada muntats en el seu ús normal.
Ampliació de l’abast de la protecció per disseny: impressió 3D i falsificacions en trànsit
En l’article 19 del Reglament s’introdueixen canvis entre els quals cap destacar que:
- se necessitarà autorització del titular d’un disseny per a crear, descarregar, copiar, compartir o distribuir el material que faci possible realitzar aquesta impressió 3D.
- el titular d’un disseny podrà fer valer els seus drets davant falsificacions de bens en trànsit, és a dir, que els titulars podran emprendre accions contra els productes infractors encara que aquests no tinguin ni com origen ni com destí per a la seva comercialització la Unió Europea.
Això és, no només s’estén la definició de producte a aquells objectes materialitzats en un format digital sinó que explícitament s’estableix que l’àmbit de protecció també té abast sobre els mitjans o material que permet la reproducció per impressió 3D.
El segon canvi adapta l’àmbit de protecció per a estar en consonància amb els requisits i obligacions internacionals dels Estats membres, entre ells aquells que es troben en el marc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
Actualització dels límits de la protecció per disseny: ús referencial, paròdies i apropiació cultural
S’actualitzen també els límits de la protecció per disseny (art.20 del Reglament), entre els quals cap ressaltar que els drets conferits per un dibuix o model de la UE no podran exercir-se respecte de:
-
l’ús referencial, és a dir, “els actes realitzats amb la fi d’identificar un producte com el del titular del dret sobre el disseny o amb la fi de referir-se a tal producte”
-
“els actes realitzats amb fins de comentari, crítica o paròdia”
En la Directiva (art.13) s’inclouen a més que els estats membres podran disposar que es denegui el registre de aquells dissenys que continguin
“la reproducció total o parcial d’elements pertanyents al patrimonis cultural que siguin d’interès nacional”.
Per a delimitar què s’entén per “patrimoni cultural” la Directiva recorre a la definició recollida en la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural de la UNESCO.
La gran novetat: la clàusula de reparació
La introducció de l’anomenada “clàusula de reparació” (coneguda també com a clàusula “must match”) és una de las grans novetats incloses en la reforma del Reglament i la Directiva europees sobre dissenys i ha estat el gran cavall de batalla en las negociacions prèvies a l’acord.
Aquesta clàusula impacta directament en el mercat dels recanvis d’automòbils, ja que permet que la protecció per disseny NO apliqui a aquells components d’un producte complex quan l’objectiu sigui “tornar-li la seva aparença original” i, per tant, dona llibertat en la elecció de les peces que s’utilitzen en les reparacions. Amb aquesta mesura se prioritza en Europa l’accés a recanvis no originals que incrementen el mercat lliure.
Les lleis nacionals d’alguns països com ara España ja incloïa aquesta clàusula, però no apareixia en tots; ambient s’incloïa com una disposició transitòria en la Directiva i ara, amb la reforma, se convertirà en una disposició permanent i, per tant, tots els països europeus estaran obligats a incorporar-la en les seves respectives regulacions domèstiques. Per això, disposaran d’un període transitori harmonitzat de vuit anys.
Símbol Ⓓ “Disseny registrat”
Tal com succeeix amb les marques (®), els titulars podrien indicar que un disseny està registrat mitjançant una “D” dins d’un cercle (Ⓓ).
Requisits de representació dels dibuixos i models de la UE
A l’art.36 s’introdueix que la representació del dibuix o model, susceptible de reproducció, ha de permetre
“distingir clarament tots els detalls de l’objecte pel qual se sol·licita la protecció i permetre la seva publicació”. És a dir, que la claredat de la representació se converteix en un requisit mínim absolut per a obtenir una data de presentació.
En aquest sentit, l’art.36 bis inclou l’actualització de les normes de representació de dibuixos i models per a adaptar-les a l’era digital.
Supressió del requisit de “unitat de classe” per a sol·licituds múltiples
Per a poder entendre el requisit d’unitat de classe” primer s’ha de mencionar que la Classificació de Locarno forma part d’un acord internacional que classifica els dibuixos i models industrials en 32 classes. Per exemple, la classe 1 es refereix a Productes alimentaris, la 2 a peces de vestir, la 6 a mobiliari, etc.
Doncs bé, fins l’actual reforma, per a poder combinar diversos dibuixos i models en una sol·licitud múltiple havia de cenyir-se a productes de la mateixa classe de Locarno. Sense embargo, con la entrada en vigor de la modificació ja no serà necessari complir aquest requisit; com a conseqüència, els sol·licitants podran beneficiar-se d’un descompte en les taxes per volum dissenys inclosos en una mateixa sol·licitud múltiple.
Un cas clar és quan un sol·licitant desitja protegir un producte i el seu embalatge, a on l’embalatge clarament es troba a una Clasificación de Locarno distinta a la classificació del producte.
Reducció i simplificació de taxes
Amb l’objectiu de fer més accessible i assequible la protecció per disseny, en particular per a les pimes i els autors individuals, el Reglament simplifica el barem de taxes, per exemple, fusionant la taxa de registre con la taxa de publicació per a que es tornin en una taxa única de sol·licitud. A més, redueix el nivell de la taxa de sol·licitud a 250€ (front els 350€ que s’ abonaven fins la entrada en vigor).
Conclusions
La legislació en matèria de protecció de dibuixos i models s’ha adaptat als nous temps i pretén impulsar aquesta forma de protecció entre les petites organitzacions innovadores.
Certament, hi ha un ampli marge d’increment en el número de sol·licituds de registre de dissenys que reben les oficines de patentes i marques europees que, a la nostra manera de veure, proporcionen protecció mitjançant un tràmit àgil i eficient. La nova normativa, a sobre, simplifica el procés, cosa que creiem que suposarà un revulsiu pels inventors i dissenyadors europeus.