ACTUALITZAT: 5 de desembre 2022
Des de la dècada de 1970, els estats membres de la UE han tingut com a objectiu la creació d’una patent única que cobreixi a tots els estats membres. A continuació veurems cóm es va desenvolupar el Sistema de Patents Unitàries i el punt actual en el qual es troba el projecte.
Per què és desitjable una patent europea unitària?
La patent unitària permetria als sol·licitants protegir la seva invenció en tots els països participants mitjançant la presentació d‘una única sol·licitud de patent i sense la necessitat de validar-la en cada país, una vegada que aquesta fos concedida.
Per tant, la protecció de patent unitària faria el sistema europeu existent més simple i assequible per als inventors, en eliminar els complexos requisits de validació i en limitar dràsticament els costosos requisits de traducció als països participants. Això podria estimular la recerca, el desenvolupament i la inversió en innovació.
Finalment, el sistema de patents unitàries permetria un procediment de litigi més efectiu de patents a tota Europa.
Quan va començar el projecte?
Les propostes originals en la dècada de 1970 sobre el Conveni Europeu de Patents (CEP), que va entrar en vigor el 1978 i ha estat un èxit innegable, tenien la intenció de procedir en paral·lel amb les d’un Conveni sobre la Patent Comunitària, és a dir, un Conveni dirigit a un procediment d’execució unificat en tots els estats de la UE, per a reemplaçar els drets nacionals que han de ser litigats, a nivell nacional, en cada estat membre.
El 2004, el Consell va ser finalment incapaç d’arribar a un acord sobre els detalls d’un Reglament sobre la patent comunitària, entre altres coses a causa de les dificultats relacionades amb els idiomes als quals caldria traduir la totalitat o part de les patents comunitàries.
El paquet de la Patent Europea Unitària
El 2010, la Comissió Europea va reviure la idea d’una patent única per a la Unió Europea i va proposar un enfocament alternatiu amb l’objectiu d’adoptar un Reglament per a crear una patent unitària i un sistema per a litigar aquest tipus de patent mitjançant un Acord pel qual es creava el Tribunal Unificat de Patents (TUP).
El 2012, els caps de govern de la Unió Europea van arribar a un acord sobre l’última qüestió pendent que retardava l’adopció de l’anomenat “Paquet de la Patent Europea Unitària”. Això va permetre l’aprovació al desembre del mateix any d’un Reglament per a crear una Patent Europea Unitària per a cobrir tots els països membres de la UE (excepte Espanya i Itàlia que van optar en aquell moment per no participar en el sistema), així com un Reglament separat relacionat amb els idiomes que s’utilitzarien en aquest sistema.
El febrer de 2013, la majoria dels estats membres de la UE (amb excepció d’Espanya i Polònia) van signar un Acord per a crear un sistema de tribunal de patents europeu que tindria jurisdicció sobre totes les patents emeses per l’Oficina Europea de Patents (OEP) amb efecte als països participants independentment de si aquestes patents són noves patents unitàries o formen part del paquet tradicional derivat d’una sol·licitud de patent europea.
Tant els Reglaments com l’Acord havien d’entrar en vigor quan aquest últim hagués estat ratificat per tretze dels estats signataris, sempre que entre ells fossin Alemanya, França i el Regne Unit.
Què ha succeït després que la legislació fos aprovada el 2013?
L’aprovació va ser un gran assoliment, però aviat van començar a aparèixer problemes…
Ja el març de 2013, Espanya va impugnar el Reglament. Van passar un parell d’anys fins que el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va decidir rebutjar les demandes presentades per Espanya al maig de 2015.
Poc després d’aquesta decisió, Itàlia va anunciar que havia canviat d’opinió i que tenia la intenció de convertir-se en un participant del sistema de patents unitàries. En aquest moment, 8 països, inclosa França, havien ratificat l’acord del TUP. Per tant, semblava que tot estava novament en el bon camí.
En avenços ulteriors 3 països van ratificar durant el 2016, d’altres 3 durant el 2017 i 2 països més, essent el Regne Unit un d’ells, ho van fer abans d’abril de 2018 (malgrat que el referèndum sobre el Brexit al Regne Unit havia estat favorable per als qui van advocar per abandonar la UE). L’impuls semblava estar present…
Tanmateix, això va començar a canviar novament el juliol de 2017, moment en què el govern hongarès va presentar una demanda sol·licitant al Tribunal Constitucional del país que avalués si l’Acord del TUP era compatible amb la Llei Fonamental. No van ser gaire bones notícies! No obstant això, tampoc eren un motiu d’excessiva preocupació sobre la destinació del Paquet, ja que aquest encara podria entrar en vigor sense la participació d’Hongria, si el Tribunal Constitucional fallés en contra seva.
Un obstacle més greu va sorgir el març de 2017 quan un particular va presentar una demanda davant el Tribunal Constitucional d’Alemanya demanant-li que revisés si l’Acord sobre el TUP era compatible amb la Constitució del país. Seguidament, el Tribunal Constitucional va sol·licitar al President d’Alemanya que demorés la signatura de la legislació d’implementació del Paquet de Patents Unitàries fins que el Tribunal hagués avaluat la demanda.
Mentrestant, el juny de 2018, el Tribunal Constitucional d’Hongria va decidir que l’Acord no era constitucional perquè privaria als tribunals hongaresos de tenir competència per a la revisió judicial de disputes legals nacionals entre individus. Hongria s’havia anat!
El febrer del 2020 es va produir un altre inconvenient greu quan un portaveu del govern del Regne Unit va declarar:
“El Regne Unit no buscarà involucrar-se en el sistema de patent unitària / TPU. Participar en un tribunal que aplica la legislació de la UE i està obligat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és incompatible amb els nostres objectius de convertir-nos en una nació independent i autònoma”
Així doncs, el Regne Unit també s’havia anat!
El capítol alemany
Com s’ha explicat anteriorment, és obligatori que Alemanya ratifiqui els Reglaments i l’Acord perquè aquests entrin en vigor. Sense Alemanya, el sistema estaria mort.
Doncs bé, el 20 de març de 2020, el Tribunal Constitucional alemany va emetre una decisió, no apel·lable, confirmant la demanda contra la ratificació de l’Acord sobre el Tribunal Unificat de Patents. La raó principal de la decisió va ser que, atès que el TUP modifica la Constitució alemanya en termes substantius, hauria estat necessari que l’acte d’aprovació del Reglament hagués estat aprovat per, almenys, una majoria de dos terços en el Parlament alemany. No obstant això, l’acte d’aprovació hauria sigut acceptat per unanimitat per el Parlament en una sessió en la qual només van estar presents uns 35 membres.
La repetició de la votació es va produir el 26 de novembre de 2020 i la Cambra Baixa del Parlament Alemany (Bundestag) va aprovar l’acta de ratificació de l’Acord sobre un Tribunal Unificat de Patents -aquesta vegada sí- complint el requisit del dos terços. La Càmara Alta (Bundesrat), per la seva part, també donava su vistiplau el 18 de desembre del 2020. Cal subratllar que perquè el procés de ratificació d’Alemanya es completi les lleis han de ser signades per el govern alemany i el president federal (Frank-Walter Steinmeier).
Tanmateix, el mateix dia que Bundesrat va completar el procediment de ratificació parlamentària aprovant per unanimitat el projecte de llei, es van presentar dos recursos constitucionals en contra de la ratificació del TUP (2 BVR 2216/20 i 2 BVR 2217/20). Aquesta circumstància obligava al Bundespräsident, Frank-Walter Steinmeier, a esperar la seva resolució per a promulgar el projecte de llei.
El 13 de gener del 2021 la Comissió d’Afers Jurídics i Protecció del Consumidor del Bundestag alemany va recomanar formalment emetre un dictamen sobre les principals qüestions dels procediments 2 BVR 2216/20 i 2 BVR 2217/20 del Tribunal Constitucional Federal i sol·licitar al President que designi un advocat.
El 9 de juliol del 2021, el Tribunal Constitucional alemany va rebutjar les dues sol·licituds de mesures cautelars incloses en el dos recursos esmentats anteriorment i desbloquejava la situació, fet que ha permès al Govern Federal depositar l’instrument de ratificació del Protocol d’Aplicació Provisional (PPA) del Conveni sobre un Tribunal Unificat de Patents el 27 de setembre.
Proper capítol?
Com hem vist, era necessari que 13 estats signants aprovessin el Protocol d’Aplicació Provisional (PPA) per a que aquest entri en vigor. A Eslovènia la legislació que va ratificar el PPA va entrar en vigor el 24 de setembre del 2021 quan es va publicar al seu Butlletí Oficial i Àustria ha completat la llista el 18 de gener del 2022, al despositar la seva ratificació en la Unió Europea.
A partir d’aquest punt el comitè preparatori format per representants de tots els països signants de l’Acord del TUP s’encarregarà de definir:
- El marc legal
- Qüestions financeres
- Tecnologia de la informació
- Instal·lacions, i
- Recursos Humans i formació
Entre d’altres qüestions, el comitè necessita realitzar el procés per a seleccionar els jutges del TUP. És bastant clar que el sistema sense el Regne Unit és molt menys atractiu, ja que no implica només l’absència de la segona economia a la UE, sinó també la pèrdua de la gran experiència dels jutges britànics, els quals eren un gran actiu per al futur Tribunal Unificat de Patents. Una gran oportunitat que es va perdre rere la decisió del país anglosaxó de no participar en el sistema.
En qualsevol cas, només quan els assumptes anteriorment esmentats estiguin resolts, el Bundespräsident, Frank-Walter Steinmeier, ratificarà l’Acord del TUP, que serà el que permetrà que el sistema entri en vigor el primer dia del quart mes després de la ratificació.
El 5 de desembre del 2022 Tribunal Unificat de Patents (TUP) va anunciar que la entrada en vigor de l’Acord del TUP es retrasa fins l’1 de juny del 2023. El canvi també afecta a l’inici del sunrise period, que es posposa fins el proper 1 de març del 2023.
Romandrem pendents i anirem informant de les properes actualitzacions.
