El càncer és la segona causa de mort al món, després de les malalties cardiovasculars. Lluny de ser optimistes, els organismes internacionals alerten que les xifres van en augment. De fet, segons les estimacions de l’Organització Mundial de la Salud, al 2040 seran diagnosticats prop de 30 milions de nous casos a tot el món, lo que representa un 63,7% més que a l’actualitat.
Davant aquesta perspectiva, la indústria farmacèutica s’esforça en investigar i descobrir noves mol.lècules pel tractament de la malaltia. Una missió a la que s’ha emprat a fons PharmaMar, una de les deu farmacèutiques espanyoles que el Ministeri d’Indústria ha qualificat recentment com excel.lent tenint en compte aspectes industrials, econòmics i d’investigació, desenvolupament i innovació. De fet, aquesta biofarmacèutica compta ja amb dos fàrmacs antitumorals, Yondelis y Aplidin, aprovats i comercialitzats a distintes parts del món que han sigut desenvolupats íntegrament a Espanya.
En aquesta nova edició d’#ABGclients entrevistem a Fernando García Chapinal, Cap de l’Àrea de Propietat Industrial de PharmaMar, qui ens parla de l’origen i història de la companyia i de la seva labor en la gestió dels seus actius intangibles.
PharmaMar: del mar al laboratori
Pot contar-nos breument la història de PharmaMar?
PharmaMar és una companyia biofarmacèutica centrada en la recerca de nous compostos d’origen marí pel tractament del càncer. La companyia fou fundada a l’any 1986 per D. José María Fernández Sousa-Faro.
Com neix la idea d’investigar compostos d’orige marí?
La idea surgeix sobre la base de que, a llavors, ja existien bastants productes naturals d’origen terrestre que havien sigut desenvolupats i comercialitzats pel tractament de diverses malalties, inclòs el càncer. No obstant, el mar no havia sigut explorat fins a la data i sabíem que conté la major biodiversitat del nostre planeta.
Un 80% dels éssers vius són d’origen marí, lo que pensàvem que oferia una oportunitat única pel descobriment de nous compostos amb activitat antitumoral. A sobre, algún estudi indica que en torn al 1,8% dels extractes naturals d’animals marins podrien contenir principis anticancerígens.
Per què centrar-se en compostos d’origen marí?
Seguint aquesta estrategia, PharmaMar s’ha convertit en l’empresa líder mundial al camp de l’oncologia, aconseguint fets tan importants como el de ser la primera compañía a nivell internacional en obtenir l’aprovació d’un fàrmac d’origen marí, como el Yondelis, pel tractament del càncer, en aquest cas pel tractamento de sarcomes de teixits tous, que es va fer a l’any 2007.
Pot comentar-nos quines especialitats de la ciència involucren els seus projectes?
Cobrim una bona part de les especialitats de la ciència, ja que a la plantilla de PharmaMar contem amb químics, bioquímics, farmacèutics, biòlegs, metges oncòlegs, veterinaris, enginyers químics, etc. Tots ells són necessaris per a descobrir les mol.lècules actives, fer els estudis preclínics i clínics, i fabricar els medicaments sota rigurosos controls de qualitat. De fet tenim en plantilla 53 doctors (PhD), lo que reflexa l’aposta de la companyia per l’investigació pròpia.
Una nova fita per PharmaMar: lurbinectedina en fase d’aprovació als EUA
A més de Yondelis, un dels projectes de la companyia que més expectatives està creant és lurbinectedina, seria possible recordar als lectors del nostre blog quin fou l’origen del projecte?
Lurbinectedina neix com a consequència del programa de Química Mèdica que l’equip d’I+D de PharmaMar va portar a terme amb el fi de desenvolupar una segona generació del fàrmac Yondelis. Com a mostra de les expectatives creades, s’ha de destacar que lurbinectedina ja ha sigut designat medicament orfe pel tractament de càncer de pulmó microcític per l’Agència Americana del Medicament (FDA), l’Agència Europea del Medicament (EMA), l’Agència Suïssa de Productes Terapèutics i la Therapeutic Goods Administration d’Austràlia.
Als últims mesos, lurbinectedina ha aconseguit les majors fites de la compañía i ha situat PharmaMar al focus de l’actualitat científica. Els resultats de l’assaig “Basket” de fase II amb lurbinectedina es van comunicar com presentació oral al congrés mundial d’oncologia ASCO 2019 (American Society of Clinical Oncology) pel tractament de càncer de pulmó microcític en monoteràpia.
Abans de procedir a la seva comercialització, necessiten l’aprovació de l’agència de medicaments corresponent. En aquest sentit, en quina fase es troba lurbinectedina?
Al desembre de 2019, amb els resultats de l’esmentat estudi, presentem a la FDA la sol.licitud de registre de lurbinectedina sota la regulació d’“accelerated approval”. Les aprovacions accelerades de la FDA es realitzen amb medicaments pel tractament de malalties greus encara no cobertes, com és el cas del càncer de pulmó microcític recurrent.
Recentment, la FDA ha otorgat el “Priority Review” per lurbinectedina. La designació “Priority Review” escurça a 6 mesos l’avaluació de la sol.licitud de registre, amb tot lo que això significa, i accelera el procés d’aprovació del medicament. Un procés estàndar comportaria mínim 10 mesos.
Altra excel.lent noticia per la companyia. Ja tenim data límit per la possible aprovació, serà el 16 de agost de 2020 quan la FDA emiti la seva decisió sobre lurbinectedina als EUA pel tractament de càncer de pulmó microcític. En cas d’obtenir l’aprovació, lurbinectedina podría començar a comercialitzar-se a la segona mitat de 2020.
El passat mes de desembre van anunciar la firma d’un acord de llicència en exclusiva per lurbinectedina als EUA amb Jazz Pharmaceuticals, en què termes?
L’acord amb Jazz Pharmaceuticals s’ha convertit en el més cupiós de la història de la companyia, podent arribar a un valor total de més de 1.000 milions de dòlars. D’aquests, 200 milions ja han sigut rebuts i els altres 800 adicionals són lligats a fites regulatòries i objectius comercials.
A més dels EUA, a quina fase es troba lurbinectedina a altres regions?
Estem treballant intensament en el desenvolupament del fàrmac i la preparació del dossier de registre a altres regions. De fet, tenim acords de llicència amb altres socis a països com Austràlia, Nova Zelanda, Corea del Sud, Xina, Vietnam, Malàsia y algunos países asiáticos más.
Esperem que a mitjà terme poguem fer arribar el fàrmac als pacients d’aquestes regions, així com a altres moltes més a la resta del món, com Europa o el Japó. Lo que ja és un fet és que hi ha pacients de 13 països europeus i la resta del món que ja han sigut tractats amb lurbinectedina en ús compasiu.
La protecció de la Propietat Industrial a una empresa farmacèutica
Com a responsable de Propietat Industrial e Intel.lectual de PharmaMar, en què consisteix la seva feina? (a grans trets)
En línies generals, la meva feina al front de l’àrea de Propietat Industrial, que s’engloba dins del Departament d’ I+D, consisteix en definir l’estratègia de protecció dels diversos actius i desenvolupaments científics de la companyia d’acord als criteris de la direcció, gestionar la cartera de patents i marques, que inclou realitzar auditoríes periòdiques de les mateixes, així com supervisar la redacció i tramitació de les sol.licituds de patent, controlar les publicacions pròpies per a evitar divulgacions perjudicials, revisar les clàusules de propietat industrial dels diferents contracts de la compañía i, finalment, vigilar publicacions i patents de tercers respecte als nostres productes.
PharmaMar compta amb una àmplia cartera de patents i sol.licituds, pot donar xifres? Com es gestiona?
Aproximadament la cartera de patents de la companyia està composta per unes 1400 patents incloses a unes 40 famílies. El model de gestió de la propietat industrial es trova integrat a l’estratègia empresarial de la companyia. Es per això que realitzem avaluacions periòdiques de la cartera de patents, mantenint solament aquelles famílies que creïem que aporten valor a la companyia, ja que, o bé protegeixen productes en fase de desenvolupament, o que ja estem comercialitzant nosaltres mateixos o a través dels nostres socis, o bé constitueixen actius potencialment llicenciables a altres companyíes. Aquest últim cas, per exemple, ha succeït amb la companyia Seattle Genetics, especialitzada en el desenvolupament i comercialització d’anticossos conjugats, a la que le hem llicenciat diverses de les nostres patents pel seu ús en aquest camp.
Què condiciona l’àmbit geogràfic de protecció per patent?
L’ ámbit geogràfic de protecció dependrà de l’interés en el projecte, de manera que abans de prendre una decisió i incurrir en una despesa econòmica más elevada, revisem l’estat de desenvolupament del mateix.
En qualsevol cas, tenim uns paisos o regions als que pràcticament sempre cerquem protecció, que inclouen Europa, Estats Units, Japó, Austràlia, Canadà i els paisos BRICS, que representen més del 90% del mercat farmacèutic mundial. Quant el projecte és de major interés, ampliem la cobertura a altres regions com Amèrica del Sud, Sud-est Asiàtic, Països Àrabs, etc…
En general es té la creència (errònea) de que solament hi ha una patent que protegeix un producte farmacèutic. Quins són els distints nivells de protecció?
Una vegada tenim indicis d’eficàcia in vivo del fàrmac amb un nivell de toxicitattolerable, procedim a sol.licitar protecció per la molècula i anàlegs de la mateixa, a fi de bloquejar a possibles competidors, així como la ruta sintètica per l’obtenció dels esmentats compostos.
Més endavant, normalment durant la primera fase del desenvolupament clínic, l’habitual és intentar obtenir protecció per la formulació farmacèutica del principi actiu que s’administra als pacients, així com dòsis i pautes d’administració del fàrmac.
També és freqüent la protecció de l’ús del principi actiu en combinació amb altre compost antitumoral, quan s’observa que les dues substàncies, actuant en conjunt, provoquen una resposta major a la suma dels efectes que provocaríen per separat, lo que anomenem sinèrgia.
Finalment, ´és susceptible de protecció qualsevol millora en el procés sintètic original del principi actiu, així com el descobriment d’alguna forma cristal.lina durant el desenvolupament galènic. Tot això no és obvi i requereix grans esforços d’I+D.
Per què és important tenir varis nivells de protecció?
S’ha de tenir en compte que el desenvolupament d’un nou fàrmac és un procés llarg -normalment transcórren entre deu i quinze anys des del descobriment fins el llançament del medicament al mercat – i molt costós, per lo que intentem maximizar el temps de protecció per patent. L’objectiu és protegir els diferents resultats d’I+D durant el procés per a obtenir un monopòli sobre les innovacions resultants i tractar així de recuperar la inversión i obtenir beneficis.
D’altra banda, s‘ha de tenir en compte que a alguns països o regions les administracions regulatòries donen protecció per exclusivitat de dades rere l’ aprovació de comercialització del fàrmac. Això ocorreix, per exemple, a Europa, a on durant un període de deu anys cap compañía de genèrics podria comercialitzar el fàrmac.
En definitiva, es tractaria de mantenir algun tipus de protecció per patent pel fàrmac, més enllà dels 5 anys adicionals del certificat complementari de protecció en el cas d’Europa, i que ajudarà a mantenir l’exclusivitat de mercat davant les companyíes de genèrics.
I+D: la clau de PharmaMar
Entenem que PharmaMar té moltes col.laboracions amb centres d’investigació i universitats. Qui paper juga la PI en aquestes col.laboracions i com es gestionen?
Així és, tenim multitud de col.laboracions amb centres d’investigació, universitats, hospitals, nacionales i internacionals. Cadascún d’ells té les seves pròpies polítiques en materia d’IP i, a vegades, no és senzill arribar a acords.
Nosaltres tenim una política de companyia que implica que tota propietat industrial que es generi a partir de l’ús dels nostres compostos en qualsevol investigació que portin a terme els centres ha de pertànyer a PharmaMar, més encara quan som nosaltres els que financiem l’investigació. Normalment, els centres no acostumen a presentar problemes i compleixen amb l’obligació d’assignar les invencions a PharmaMar, mentres que nosaltres concedim el dret de publicació als autors.
Als Estats Units no és así, veritat? Com es gestionen allà?
Als Estats Units, per llei, les invencions surgides d’investigacions financiades amb fons federals han de pertànyer al govern o al centre d’investigació i la situación és més complicada. Normalment es soluciona mitjançant la concessió de llicències exclusives per part dels centres.
A l’hora de negociar els contractes d’investigació, també hem de tenir en compte les obligacions contretes en matèria d’IP amb els nostres socis als acords de llicència pel dessenvolupament i comercialització dels nostres productes, casos de Yondelis, Aplidin o Lurbinectedina.
Quines dificultats té una empresa espanyola innovadora centrada en la oncologia como la seva? (per exemple comparat amb empreses nordamericanes o multinacionals)
En un sector tan regulat com el farmacèutic, on els temps de desenvolupament i aprovació del fàrmac són bastant llargs i molt costosos, una de les principals dificultats per una empresa com la nostra és la d’obtenir financiació per a poder emprendre els projectes d’investigació.
Actualment estem realitzant un gran esforç en I+D, dedicant a l’investigació el 70% de la nostra facturació. En aquest sentit, la principal font d’ingressos que mantenim és la procedent de les vendes de Yondelis, pel tractament del sarcoma de teixits Tous i el càncer d’ovari, que ja es comercialitza en aproximadamente 80 països, encara que en ocasions també hem recorregut a ampliacions de capital a borsa.
Tambén seria dessitjable un major suport a l’I+D per part de l’administració, ja que creïem fermament que invertir en investigación és invertir en futur i en la millora de la qualitat de vida dels pacients.
